Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis es va casar quatre vegades i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor."Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian"Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer"Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

Tove Ditlevsen va néixer l'any 1917 en un barri de classe treballadora de Copenhaguen. Va publicar el seu primer recull de poemes, Pigesind, quan era molt jove, i al llarg de quatre dècades va publicar més de quaranta llibres de poesia, narrativa i autobiografia, entre els quals destaquen els tres volums de memòries que componen aquesta Trilogia de Copenhaguen, la seva obra mestra indiscutible: Infantesa (1967), Joventut (1967) i Dependència (1971). Durant tota la seva vida adulta, Ditlevsen va tenir problemes amb l'alcohol i les drogues i va passar diverses temporades en hospitals psiquiàtrics. Es va suïcidar l'any 1976, als cinquanta-vuit anys.